Majoria absoluta o dictadura?

I diuen, alguns que s'anomenen entesos, que tenim la gran sort de disfrutar d'una democràcia...

Peró la meva pregunta és: és una democràcia una majoria absoluta?

Per començar, i el que em sembla més greu de tot, dins d'un mateix partit no hi pot haver diversitat de criteris: tots a una. I a la "una" de qui? Del seu dirigent? I si aquest s'equivoca tots els altres han de consentir-ho, baixar el cap i mirar cap a una altra banda perquè estan sotmesos a "disciplina de partit"?

Idò… ja no hi ha democràcia ni dins les normes internes dels propis partits, no?

Ja partim malament... Això gira malament (com dirien els mallorquins d’En Guillem d'Efak)

Si a tot això hi afegim que aquest partit "democràtic" amb exigències internes (anem recordant que només és admisible el vot a favor d'allò que dicta el cap), té dins tots els òrgans de representació la majoria absoluta per fer i desfer sense comptar, ni tan sols, amb l'opinió de cap altra formació; que té poder suficient per ser, precisament, auto-suficient i no haver de menester a ningú... parlam de democràcia amb majoria o de dictadura absoluta?

Siguem sincers, si jo me sabés tenir el poder absolut de decisió de les coses, perquè punyetes m'hauria de molestar en escoltar als demés? perquè hauria de demanar opinió? i, perquè hauria de donar explicacions per convencer que les meves teories són encertades? No en tendria cap necessitat... bé, jo (com que he utilitzat primera persona hauré de fer-ne l'incís) no ho faria perquè és precisament el que estic criticant i perquè encara som un poc somia-truites i pens que és imposible que s'hagin mort conceptes com: integritat, valors, ètica, respecte... (no sé si tal volta un dia despertaré i em fotré una gran bufetada...).

Al.lots se'ns escapen les coses de les mans. I el que és més fotut, deixam en mans d'altres amb una taula de conceptes desvirtuada, que auto-deicideixin el tot per el tot d'allò que ens afectarà ben directament a nosaltres (a la nostra educació, a la nostra cultura, a la nostra llengua, a la nostra economia, a la nostra salut...).

Ens convé fer el cap viu i ser més racionals que sentimentals a l'hora d'anar a votar.

La experiència ens ha d'ensenyar que un vot és una arma letal per a un país si s'utilitza malament.

Xesca.Forteza

Un poc de jo.

És molt difícil definir-se a un mateix.
La visió que tenc de jo mateixa molt posiblement no és la que reflectesc als altres; a vegades volent, a vegades sense voler.
Me pens senzilla, amb les idees clares, amb milers de somnis nous cada dia i molt idealista.
Me pens una persona de principis, crec amb la llealtat, amb el respecte, amb els valors, amb la integritat... Coses que avui pareix que han passat de moda, que han caigut en la més terrible decadència i fins i tot com si ni tan sols existissen.
Tenc inquietuts i moltes ganes de viure.
Tenc ganes de canviar el món. Un món que pareix que ha perdut la seva identitat, que està plé de gent amb pocs escrúpuls i en què l'egoísme creix per damunt la solidaritat, en què el benestar particular trepitja el col.lectiu, en què l'egocentrisme eclipse el sol que ens dóna vida cada matí...
I tal volta des d'aquest blog al manco em pugui fer sentir.
Tenc molt per dir i molt per fer.
És ben cert que no tenc la veritat absoluta, és ben cert que de ben segur vaig errada en milers de coses... però el que també és ben cert que quatre ulls veuen més que dos i tal volta els meus dos tenen una visió que pugui complementar la d'altres.